Geologia

Geologia
La mar mediterrània es formà a partir del primitiu mar de Tethys, de molta més extensió que el Mediterrani, i fou disminuint a mesura que la placa africana s'apropava a l'euroasiàtica. Fa uns 60 milions d'anys, al començament del Terciari, el mar de Tethys, antecessor del Mediterrani, inundava gran part del nord d'Àfrica i Europa, que llavors no era més que un arxipèlag d'illes.

Durant el Terciari, el mar Tethys fou estrenyan-se per l'est fins que es formà una gran conca marina gairebé separada de l'oceà obert. Fa uns sis o cinc milions d'anys, el Mediterrani va sofrir contínues desecacions a causa d'una inestable connexió amb l'oceà Atlàntic. En un futur (uns 5 milions d'anys) l'Estret de Gibraltar es tancarài el Mediterrani quedarà reduït a uns pocs llacs hipersalins. És sabut pels dipòstis salins del fons del mar que això ja va succeir fa uns pocs milions d'anys. Si l'Estret de Gibraltar es tanqués, el Mediterrani s'assecaria perquè aquest és un mar en el que s'evapora més aigua de la que entre pels rius. 

Fa sis milions d'anys, al final del Miocè, es va interrompre l'entrada d'aigua atlàntica. El Mediterrani es va assecar i només quedaren al fons uns quant calins.  Va portar una baixada del nivell del mar de 1.500 a 2.500 metres. Al principi del Pliocè va tornar a entrar aigua del Mediterrani, que es va omplir de forma ràpida en només alguns decennis amb una caiguda del nivell mundial dels oceans d'uns 15 metres.