BIOLOGIA
Què és un ecosistema?
Un ecosistema és una unitat bàsica de l'ecologia. Es defineix com un conjunt de relacions entre un conjunt d'éssers vius dins d'un medi físic el el qual habiten.
Què és un ecosistema aquàtic?
Un ecosistema aquàtic és aquell que es dona a l'aigua. Podríem dir que a l'aigua els éssers vius han evolucionat d'una forma més semblant a com ho han fet a la terra.
CLASSES D'ECOSISTEMES AQUÀTICS
BENTOS:
Són els organismes que depenen del fons marí per viure.
PELAGOS:
Animals que no depenen del fons marí, trobant sempre nedant a la columna d'aigua.
NÈCTON:
El conjunt d'organismes pelàgics que neden activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (com els calamars) i cetacis (com els dofins i les balenes).
Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques, és a dir, viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentals i les planes abissals.
El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va des de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelpagic, que comprèn des dels 200 fins als 1.000m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000m.
La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlida i la que té més abundància de fitoplàncton i zooplàncton.
Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que aconsegueixen retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dispositius especials de filtració.
La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelagrí, que pot fer més de 10m de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altres, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos.
Als medis mesopelàgic el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no gaire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s'alimenten de zooplàncton i també els depredadors d'altres peixos.
PLÀNCTON:
Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curs (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curs (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
- Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenades coccòlits.
- Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagelades, caractaritzadas pel fet de tenir un escalet intern format per varetes de silici.
- Dinoflagel·lades: tenen forma meso menys de globos, dos flagells i un solc ecuatorial que allotja un dels flagellls. La membrana cel·lular sol està dividida en una serie de plaques juxtaposades.
- Diatomees: es caractaritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les teques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenas llargues que presenten apèndix també llargs.
El zooplànton o plànton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplànton. Els grups mes imporatns són: - Tíntinits: són ciliats que viuen al interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conseveren millor que les cèl·lules.
- Copèpodes: petits crostàsis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdòmen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràsiques, aconsegueixen desplaçar-se.
Els ambients pelàgics
1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i l'oceànic?
La zona nerítica és la zona poc profunda, arriba els 10 metres de profunditat i la zona oceànica és tota la zona que queda per sota dels 10 metres.
2. Assenyala els límits entre els medis epipelàgic, mesopelàgic i batipelàgic.
Epipelàgic (0 - 200 metres); Mesopelàgic (200 - 1.000 m); Batipelàgic (més de 1.000 m).
3. Quines condicions favorables ofereix el medi epipelàgic sobre els altres dos?
Que a l'epipelàgic és la zona més il·luminada, la més càlida i la que té més fauna.
1. Indica altres organismes nectònics a més dels peixos.
- Els calamars.
2. Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un altre de grans dimencions.
- El bacalla, de mida gran, i la sardina, de mida petita.
3. Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos?
- S'anomenen estancs de peixos
El nècton
- Els calamars.
2. Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un altre de grans dimencions.
- El bacalla, de mida gran, i la sardina, de mida petita.
3. Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos?
- S'anomenen estancs de peixos
4. Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita algun exemple d'aquest tipus de peixos.
- Es caracteritzen per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. Exemples: Tonyines, peixos espasa i bonítols. 